Tots tenen un lloc...

Amb aquest temps que porto vivint crec que he pogut arribar a una concusió, que el meu cor només es pot fer gran, i no petit. Per tant, com més creixi més gent hi tindré, més records, més sentiments... però això té un inconvenient enorme... Cada foradet que hi hagi té un sol, i només un, nom. Si algun cop se'n va el propietari, aquell buit s'hi quedarà i ningú més hi podrà entrar. En conseqüència, si aquell tros es queda buit més em pesarà el cor, perquè ningú m'ajudarà a portar les càrregues que arrossega. Com més em pesi, més forta em faré, però més mal em farà portar-lo dins i més em cansarà. I qui sap, si m'afebleixo, potser m'enfonso en un mar fred, trist i fosc d'on jo sola no puc sortir. Però sempre he tingut una sorpresa amagada que m'ha ajudat. He confiat. He confiat a la gent que hi ha al meu costat, en qui s'ha enganxat al meu cor, ha firmat contracte, ha jurat i rejurat, i que mai marxarà... i jo puc assegurar que mai marxaré del seu costat, perquè tindré gravades al meu cor, les seves lletres, els nostres records, la seva veu, els seus sentiments, el seu amor... Hom quan m'enfonsi, m'aixecarà sense problema, per molt que li costi. I jo, sempre, sempre, sempre, sempre, l'estimaré... Perquè no hi haurà ningú que s'ho hagi guanyat més... I per molt que em pesi, per molt dèbil que sigui, per molt miserable que em pugui sentir... lluitaré per qui m'estima. No em rendiré. Seguiré. I tampoc oblidaré per qui he lluitat, perquè mai me n’arroentaré, per molt que em costi, de portar-los al cor fins a la fi dels temps.

Totes les lluites a la vida serveixen, incloses les que perdem.

Valkyrie~